divendres, 30 d’octubre del 2009
les meves aficions
dimarts, 27 d’octubre del 2009
ELS ESCULLS DE CORALS
En contrast amb la part emergida, les formacions coral·lines tenen una diversitat extraordinària
Degut a que les algues necessiten una font de carboni per a ser emprada en la fotosíntesi, absorbeixen l'àcid carbònic produït a la reacció i això fa desplaçar la reacció química cap a dreta, i d'aquesta manera s'obté el carbonat calci que servirà per a la síntesi de l'esquelet calcari de l'escull. Cal afegir en aquesta relació simbiòntica, que el pòlip també s'alimenta dels productes d'assimilació de les algues, com són alguns sacàrids, glicerina i aminoàcids. Aquest fet té un gran interès ecològic ja que el plàncton a molts llocs dels mars tropicals és molt escàs. En contrapartida, les algues unicel.lulars troben dins els coralls, protecció, un ambient amb una font de carboni disponible per a la fotosíntesi i a la vegada aprofiten els productes metabòlics de l'hoste, que contenen fòsfor i nitrogen. L'escull, entès com a peça clau en la producció primària de l'ecosistema, serà emprat com a font d'aliment per diversos organismes consumidors de corall. Entre d'altres, hi ha diferents mol.luscs, algunes estrelles de mar, com la corona d'espines (Acanthaster planci) que en alguns episodis ha esdevingut una plaga destructura de grans extensions d'esculls. També ho són els peixos lloro, que al tenir les maixelles transformades en bec, poden rosegar els coralls i alimentar-se dels pòlips i les algues. En la regió ocupada actualment per esculls, les condicions ecològiques necessàries per a la seva formació han estat molt constants al llarg de milions d'anys, segons es pot comprovar en el registre geològic. D'aquesta manera, els esculls han disposat d'un temps molt llarg per evolucionar i la comunitat ha adquirit un grau molt alt de biodiveristat i d'especialització. Hi ha nombroses relacions interespecífiques com simbiosi, parasitisme, de comportament, etc. Per al visitant d'un aquàrium tropical o per al bussejador, la diversitat de formes, colors i nombre d'espècies de peixos li resultarà impressionant.
divendres, 23 d’octubre del 2009
NINXOL ECOLOGIG
Nínxol ecològic
En ecologia un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie. Posa èmfasi en l'"ofici" de cada espècie.
És el paper que té una espècie en l'ecosistema. Es defineix per molts aspectes, com ara el comportament, el tipus d'aliment que consumeix, els llocs on troba aquest aliment, els depredadors que se n'alimenten, els efectes que té sobre altres espècies de l'ecosistema...
Per això, el que fa el nínxol és caracteritzar quin tipus de relacions s'estableixen entre les espècies i entre les espècies i el medi.
El nínxol ecològic, per tant, és el resultat de l'adaptació d'aquest organisme a l'ambient on viu. En el cas d'organismes que pateixen metamorfosi, el nínxol ecològic pot variar al llarg del temps: un capgròs és herbívor, mentre que la granota adulta s'alimenta d'insectes: el seu nínxol ecològic ha variat.
Cadascun dels llocs que poden ésser ocupats per individus pertanyents a espècies d'exigències alimentàries i abiòtiques semblants en l'estructura d'una biocenosi. És un espai de n dimensions en què pot viure una espècie dins un ecosistema determinat. Cadascuna de les dimensions és representada per l'interval entre els valors màxim i mínim de cadascun dels factors abiòtics consideratsdivendres, 16 d’octubre del 2009
BIODIVERCITAT
BIODIVERSITAT
S'entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d'organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexes ecològics dels que formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i del ecosistema.
Un ecosistema és el conjunt d'éssers vius que habiten en un lloc determinat,les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes. Un ecosistema té en compte les complexes interaccions entre els organismes com les plantes, animals, bacteris, algues, fongs i altres. Aquestes interaccions entre els organismes es donen a través del que s'anomena xarxa tròfica o xarxa alimentària que és una sèrie de cadenes alimentàries o tròfiques íntimament relacionades per les que circulen energia i materials en un ecosistema.
La distribució de la diversitat biològica actual és el resultat dels processos evolutius, biogeogràfics i ecològics al llarg del temps des de l'aparició de la vida a la terra. La seva existència, conservació i evolució depèn dels factors ambientals que la fan possible. Cada espècie presenta requeriments ambientals específics sense els quals no li és possible sobreviure. Encara que els canvis orogràfics oceanogràfics, altitudinals i latitudinals permeten definir les unitats de paisatge amb una bona aproximació, la component específica de les espècies presents és la que finalment permet identificar àrees relativament homogènies pel que fa a les característiques que presenten o ofereixen per a les poblacions biològiques.
Aquestes unitats de biosfera poden ser identificades com a unitats de biodiversitat segons diferents criteris de valoració, per exemple: el número d'endemismes, la riquesa específica, ecosistemàtica o filogenètica. Tot i que és comú argumentar que algun país presenta determinats índexs de biodiversitat, les unitats espacials de la diversitat biològica són per definició independents dels límits o barreres geopolítiques
dijous, 15 d’octubre del 2009
divendres, 9 d’octubre del 2009
Mi pais
El plat tipic del meu pais és el arròs amb abichuela i carn, el clima del meu pais es agradable i la
natura es bona i agradable.