divendres, 30 d’octubre del 2009

les meves aficions


El futbol es la meva gran afició prinipal es el que mes m´agrada de tot el món, m´agrada jugar al futbol es l ´esport que mes m´agrada fer,el meu equip favorit es el FCBarcelona i el meu jugador faborit es diu Leo Messi i juga al mateix equip al FCBarcelona.El futbol es uns dels principals esport de espanya i cuasi de tot el món.
Messi es el jugador nonbre 10 del FCBarcelona i uns dels mes inportanst de l´equip per que per el l´equip va guanyar cuasi tot els partits al que s´han enfrentat.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

ELS ESCULLS DE CORALS


Els esculls de corall són ecosistemes propis dels mars tropicals, i estan formats per estructures biològiques -l'esquelet calcari- dels cnidaris (animals del grup de les meduses i gorgònies) colonials. La mida d'aquestes construccions animals pot arribar a ser molt gran. Un exemple prou conegut és el conjunt d'esculls que formen la Gran Barrera coral.lina australiana, de dimensions quilomètriques. Per a poder-se desenvolupar, les madrèpores que construeixen esculls necessiten en primer lloc, una temperatura de l'aigua elevada al llarg de tot l'any, superior als 20ºC, la qual cosa restringeix la seva distribució a les zones càlides del planeta. Una característica important d'aquesta comunitat és la presència d'algues unicel.lulars simbiòntiques, les zooxantel.les, dins els coralls. Aquestes viuen dins els pòlips, nom amb el qual es coneixen els individus formadors de la colònia coral.lina. Aquesta relació permet un benefici mutu -simbiosi- per als dos organismes. Atès que es tracta d'algues que fan la fotosíntesi, els coralls formadors d'esculls necessiten llum, i no es poden trobar a grans profunditats, ja que la intensitat de la llum que arriba des de la superfície disminueix amb la fondària. Tanmateix, aquest tipus de coralls no són massa tolerants pel que fa a la caiguda de sediments al seu damunt, per la qual cosa no es trobaran en les zones adjacents a les desembocadures dels grans rius. Els coralls són cnidaris que s'alimenten de zooplàncton a partir dels seus tentacles que capturen l'aliment, però per al seu desenvolupament, són fonamentals les avantatges rebudes per la simbiosi amb les algues. Aquestes, afavoreixen la producció de carbonat càlcic i d'aquesta manera, ajuden al corall a formar l'estructura esquelètica. Químicament, la reacció parteix de l'ió bicarbonat i l'ió calci dissolts a l'aigua.

En contrast amb la part emergida, les formacions coral·lines tenen una diversitat extraordinària
Degut a que les algues necessiten una font de carboni per a ser emprada en la fotosíntesi, absorbeixen l'àcid carbònic produït a la reacció i això fa desplaçar la reacció química cap a dreta, i d'aquesta manera s'obté el carbonat calci que servirà per a la síntesi de l'esquelet calcari de l'escull. Cal afegir en aquesta relació simbiòntica, que el pòlip també s'alimenta dels productes d'assimilació de les algues, com són alguns sacàrids, glicerina i aminoàcids. Aquest fet té un gran interès ecològic ja que el plàncton a molts llocs dels mars tropicals és molt escàs. En contrapartida, les algues unicel.lulars troben dins els coralls, protecció, un ambient amb una font de carboni disponible per a la fotosíntesi i a la vegada aprofiten els productes metabòlics de l'hoste, que contenen fòsfor i nitrogen. L'escull, entès com a peça clau en la producció primària de l'ecosistema, serà emprat com a font d'aliment per diversos organismes consumidors de corall. Entre d'altres, hi ha diferents mol.luscs, algunes estrelles de mar, com la corona d'espines (Acanthaster planci) que en alguns episodis ha esdevingut una plaga destructura de grans extensions d'esculls. També ho són els peixos lloro, que al tenir les maixelles transformades en bec, poden rosegar els coralls i alimentar-se dels pòlips i les algues. En la regió ocupada actualment per esculls, les condicions ecològiques necessàries per a la seva formació han estat molt constants al llarg de milions d'anys, segons es pot comprovar en el registre geològic. D'aquesta manera, els esculls han disposat d'un temps molt llarg per evolucionar i la comunitat ha adquirit un grau molt alt de biodiveristat i d'especialització. Hi ha nombroses relacions interespecífiques com simbiosi, parasitisme, de comportament, etc. Per al visitant d'un aquàrium tropical o per al bussejador, la diversitat de formes, colors i nombre d'espècies de peixos li resultarà impressionant.
Algunes persones l´anomenen com a jardins del mar, són estructures consistents en esquelets de corall construits sobre d'altres esquelets de corall. Creixen als mars tropicals a la zona fòtica, on hi ha una acció de les onades suaus. Els esculls de corall necessiten una petita aportació de nutrients i l'aigua neta, no massa calenta i poc profunda per a crèixer.

divendres, 23 d’octubre del 2009

NINXOL ECOLOGIG






Nínxol ecològic




En ecologia un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie. Posa èmfasi en l'"ofici" de cada espècie.


És el paper que té una espècie en l'ecosistema. Es defineix per molts aspectes, com ara el comportament, el tipus d'aliment que consumeix, els llocs on troba aquest aliment, els depredadors que se n'alimenten, els efectes que té sobre altres espècies de l'ecosistema...


Per això, el que fa el nínxol és caracteritzar quin tipus de relacions s'estableixen entre les espècies i entre les espècies i el medi.


El nínxol ecològic, per tant, és el resultat de l'adaptació d'aquest organisme a l'ambient on viu. En el cas d'organismes que pateixen metamorfosi, el nínxol ecològic pot variar al llarg del temps: un capgròs és herbívor, mentre que la granota adulta s'alimenta d'insectes: el seu nínxol ecològic ha variat.

Cadascun dels llocs que poden ésser ocupats per individus pertanyents a espècies d'exigències alimentàries i abiòtiques semblants en l'estructura d'una biocenosi. És un espai de n dimensions en què pot viure una espècie dins un ecosistema determinat. Cadascuna de les dimensions és representada per l'interval entre els valors màxim i mínim de cadascun dels factors abiòtics considerats

divendres, 16 d’octubre del 2009

BIODIVERCITAT





BIODIVERSITAT



S'entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d'organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexes ecològics dels que formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i del ecosistema.


Un ecosistema és el conjunt d'éssers vius que habiten en un lloc determinat,les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes. Un ecosistema té en compte les complexes interaccions entre els organismes com les plantes, animals, bacteris, algues, fongs i altres. Aquestes interaccions entre els organismes es donen a través del que s'anomena xarxa tròfica o xarxa alimentària que és una sèrie de cadenes alimentàries o tròfiques íntimament relacionades per les que circulen energia i materials en un ecosistema.

La distribució de la diversitat biològica actual és el resultat dels processos evolutius, biogeogràfics i ecològics al llarg del temps des de l'aparició de la vida a la terra. La seva existència, conservació i evolució depèn dels factors ambientals que la fan possible. Cada espècie presenta requeriments ambientals específics sense els quals no li és possible sobreviure. Encara que els canvis orogràfics oceanogràfics, altitudinals i latitudinals permeten definir les unitats de paisatge amb una bona aproximació, la component específica de les espècies presents és la que finalment permet identificar àrees relativament homogènies pel que fa a les característiques que presenten o ofereixen per a les poblacions biològiques.

Aquestes unitats de biosfera poden ser identificades com a unitats de biodiversitat segons diferents criteris de valoració, per exemple: el número d'endemismes, la riquesa específica, ecosistemàtica o filogenètica. Tot i que és comú argumentar que algun país presenta determinats índexs de biodiversitat, les unitats espacials de la diversitat biològica són per definició independents dels límits o barreres geopolítiques

dijous, 15 d’octubre del 2009

divendres, 9 d’octubre del 2009

Mi pais

Hola sóc en Jeury tinc 13 any i aquest es el meu pais que es molt natural que es diu
La República Dominicana:
és un estat de la Regió del Carib que ocupa les dues terceres parts de l'illa de la Hispaniola, essent la segona illa més gran del arxipèlag de les Antilles. Limita a l'oest amb Haití i està separat, a l'est, de l'illa de Puerto Rico pel pas de la Mona. Té una superfície territorial de 48.442 km² i una població de més de 9 milions d'habitants. La seu del govern i capital del país és Santo Domingo de Guzmán.


El plat tipic del meu pais és el arròs amb abichuela i carn, el clima del meu pais es agradable i la
natura es bona i agradable.