Els esculls de corall són ecosistemes propis dels mars tropicals, i estan formats per estructures biològiques -l'esquelet calcari- dels cnidaris (animals del grup de les meduses i gorgònies) colonials. La mida d'aquestes construccions animals pot arribar a ser molt gran. Un exemple prou conegut és el conjunt d'esculls que formen la Gran Barrera coral.lina australiana, de dimensions quilomètriques. Per a poder-se desenvolupar, les madrèpores que construeixen esculls necessiten en primer lloc, una temperatura de l'aigua elevada al llarg de tot l'any, superior als 20ºC, la qual cosa restringeix la seva distribució a les zones càlides del planeta. Una característica important d'aquesta comunitat és la presència d'algues unicel.lulars simbiòntiques, les zooxantel.les, dins els coralls. Aquestes viuen dins els pòlips, nom amb el qual es coneixen els individus formadors de la colònia coral.lina. Aquesta relació permet un benefici mutu -simbiosi- per als dos organismes. Atès que es tracta d'algues que fan la fotosíntesi, els coralls formadors d'esculls necessiten llum, i no es poden trobar a grans profunditats, ja que la intensitat de la llum que arriba des de la superfície disminueix amb la fondària. Tanmateix, aquest tipus de coralls no són massa tolerants pel que fa a la caiguda de sediments al seu damunt, per la qual cosa no es trobaran en les zones adjacents a les desembocadures dels grans rius. Els coralls són cnidaris que s'alimenten de zooplàncton a partir dels seus tentacles que capturen l'aliment, però per al seu desenvolupament, són fonamentals les avantatges rebudes per la simbiosi amb les algues. Aquestes, afavoreixen la producció de carbonat càlcic i d'aquesta manera, ajuden al corall a formar l'estructura esquelètica. Químicament, la reacció parteix de l'ió bicarbonat i l'ió calci dissolts a l'aigua.
En contrast amb la part emergida, les formacions coral·lines tenen una diversitat extraordinària
Degut a que les algues necessiten una font de carboni per a ser emprada en la fotosíntesi, absorbeixen l'àcid carbònic produït a la reacció i això fa desplaçar la reacció química cap a dreta, i d'aquesta manera s'obté el carbonat calci que servirà per a la síntesi de l'esquelet calcari de l'escull. Cal afegir en aquesta relació simbiòntica, que el pòlip també s'alimenta dels productes d'assimilació de les algues, com són alguns sacàrids, glicerina i aminoàcids. Aquest fet té un gran interès ecològic ja que el plàncton a molts llocs dels mars tropicals és molt escàs. En contrapartida, les algues unicel.lulars troben dins els coralls, protecció, un ambient amb una font de carboni disponible per a la fotosíntesi i a la vegada aprofiten els productes metabòlics de l'hoste, que contenen fòsfor i nitrogen. L'escull, entès com a peça clau en la producció primària de l'ecosistema, serà emprat com a font d'aliment per diversos organismes consumidors de corall. Entre d'altres, hi ha diferents mol.luscs, algunes estrelles de mar, com la corona d'espines (Acanthaster planci) que en alguns episodis ha esdevingut una plaga destructura de grans extensions d'esculls. També ho són els peixos lloro, que al tenir les maixelles transformades en bec, poden rosegar els coralls i alimentar-se dels pòlips i les algues. En la regió ocupada actualment per esculls, les condicions ecològiques necessàries per a la seva formació han estat molt constants al llarg de milions d'anys, segons es pot comprovar en el registre geològic. D'aquesta manera, els esculls han disposat d'un temps molt llarg per evolucionar i la comunitat ha adquirit un grau molt alt de biodiveristat i d'especialització. Hi ha nombroses relacions interespecífiques com simbiosi, parasitisme, de comportament, etc. Per al visitant d'un aquàrium tropical o per al bussejador, la diversitat de formes, colors i nombre d'espècies de peixos li resultarà impressionant.
En contrast amb la part emergida, les formacions coral·lines tenen una diversitat extraordinària
Degut a que les algues necessiten una font de carboni per a ser emprada en la fotosíntesi, absorbeixen l'àcid carbònic produït a la reacció i això fa desplaçar la reacció química cap a dreta, i d'aquesta manera s'obté el carbonat calci que servirà per a la síntesi de l'esquelet calcari de l'escull. Cal afegir en aquesta relació simbiòntica, que el pòlip també s'alimenta dels productes d'assimilació de les algues, com són alguns sacàrids, glicerina i aminoàcids. Aquest fet té un gran interès ecològic ja que el plàncton a molts llocs dels mars tropicals és molt escàs. En contrapartida, les algues unicel.lulars troben dins els coralls, protecció, un ambient amb una font de carboni disponible per a la fotosíntesi i a la vegada aprofiten els productes metabòlics de l'hoste, que contenen fòsfor i nitrogen. L'escull, entès com a peça clau en la producció primària de l'ecosistema, serà emprat com a font d'aliment per diversos organismes consumidors de corall. Entre d'altres, hi ha diferents mol.luscs, algunes estrelles de mar, com la corona d'espines (Acanthaster planci) que en alguns episodis ha esdevingut una plaga destructura de grans extensions d'esculls. També ho són els peixos lloro, que al tenir les maixelles transformades en bec, poden rosegar els coralls i alimentar-se dels pòlips i les algues. En la regió ocupada actualment per esculls, les condicions ecològiques necessàries per a la seva formació han estat molt constants al llarg de milions d'anys, segons es pot comprovar en el registre geològic. D'aquesta manera, els esculls han disposat d'un temps molt llarg per evolucionar i la comunitat ha adquirit un grau molt alt de biodiveristat i d'especialització. Hi ha nombroses relacions interespecífiques com simbiosi, parasitisme, de comportament, etc. Per al visitant d'un aquàrium tropical o per al bussejador, la diversitat de formes, colors i nombre d'espècies de peixos li resultarà impressionant.
Algunes persones l´anomenen com a jardins del mar, són estructures consistents en esquelets de corall construits sobre d'altres esquelets de corall. Creixen als mars tropicals a la zona fòtica, on hi ha una acció de les onades suaus. Els esculls de corall necessiten una petita aportació de nutrients i l'aigua neta, no massa calenta i poc profunda per a crèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada